TOCANT EL XILÒFON

XILÒFON

Avuí anem a parlar del l'instrument de percussió el xilòfon.
El xilòfon és un instrument paregut a la marimba, però més petit i amb un so més agut.
El seu orige és del segle XVIII. Cada llàmina s'afina segons un semitò diferent, formant la escala cromatica. Les notes tenen un so més viu que la marimba i es sostenen menys.
Les llàmines també són de madera, i es solen tocar amb baquetes de madera.
El xilòfon s'utilitza en diverses obres importants com la "Danse Macabre" o la Sinfonia nº 6 de Gustav Mahler.
El recurs més utilitzar en el xilòfon és el tremolo que s'obté percutint succesivament sobre la mateixa llàmina.
Els xilòfons que es solen utilitzar són de cuatre octaves.
I amb açò hem acabat el breu recorregut per el gran mòn de la percussió.
Adéu.

VIDEO VIBRÀFON

VIBRÀFON

Avui anem a parlar del instrument de percussió el vibràfon.
El vibràfon és també un istrument de la familia de percussió.
És un istrument de so determinat i es poden formar acords utilitzant les cuatre baquetes.
Els vibràfons normals són de tres octaves, actualment hi han de cuatre.
El vibràfon té un mecanisme de pedal, les llàmines del vibràfon són de metal, i si "xafes" el pedal, les notes resonen i no s'apaguen fins que deixes d'apretar-lo. (Si estàs una bona estona es so va desapareguent gradualment.)
Va ser inventat el 1916 per Herman Winterhoff en els Estats Units.
El vibràfon s'introdueix molt en el jazz, i alguna vegada en l'orquestra.
Aquest instrument es toca amb baquetes de llana, que pots triar amb més o menys duresa.
El pròxim dia parlarem del xilofon i ja haurem acabat en el recorregut per la percussió.
La imatge es d'un vibràfon normal, estandard, de cuatre octaves, que és el que es pot trobar als conservatoris o bandes.
Adéu.

PERCUSSIÓ

Hui anem a parlar de la pecussió.

Un instrument de percussió és la família d'instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d'instruments amb característiques molt diverses. Aquestes diferències són degudes a molts factors: el so que s’obté, les característiques físiques, la tècnica emprada, etc.

No obstant això, tots segueixen una característica comuna que els engloba dins d'un mateix grup: els instruments de percussió generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes, martells, mans, etc.) contra una superfície, que pot ser de materials molt diversos (metall, fusta, pell, polímer, etc.)

Tanmateix, els percussors emprats en la majoria d'instruments de percussió és la baqueta, encara que normalment es toca amb més d'una a excepció d'alguns instruments.

HISTÓRIA
Per un costat, no es pot determinar l'època de creació de la percussió, ja que es pot dir que aquesta sempre ha existit. (Per exemple: una poma que cau de l'arbre crea un so, un volcà que està en erupció executa un ritme, etc.) No obstant això, podem dir que els primers ritmes que es van fer amb una certa experimentació artística van ser produïts pel cos humà, ja que un grup de persones donant-se lleugers cops en diverses parts del cos poden crear ritmes. Per això es pot dir que la percussió no neix en un lloc concret ni en cap moment històric determinat.

Per un altre costat, però, si que s’han creat uns instruments de percussió diferents depenent del lloc geogràfic. Per exemple de l'Àfrica subsahariana provenen els cascabells, del Pròxim Orient els timbals, de l'Amèrica del Nord el vibràfon, de l'Amèrica Central i del Sud les maraques, de l'Àsia Central el pandero, de l'Àsia Meridional els plats, de l'Àsia Oriental la caixa xinesa, de l'Àsia Sud-Oriental el gong, de l'Àsia Nord-Oriental el güiro, de Filipines i Indonèsia el salteri,. També hi ha instruments d'origen europeu com el glockespiel que prové d'Alemanya o el tambor tradicional.